Notació musical en text
De sistemes de notació musical, n'hi ha molts. Arreu del món i al llarg del temps, diferents cultures i civilitzacions han anat dissenyant maneres de deixar per escrit els seus cants i melodies, molt abans que es poguessin enregistrar.
El sistema de notació musical modern de pentagrama, que s'ha desenvolupat junt amb la música clàssica occidental i contemporània, és complex. Si el volem usar en un ordinador, necessitarem un programari igualment complex, i ens requerirà un cert nivell de coneixement tant de la notació com del programari en si.
Aquesta situació contrasta molt amb altres arts, com la literatura o la programació. Pots escriure un llibre o un programa amb qualsevol editor de text, per molt rudimentari que sigui. Així doncs, per què no fem el mateix amb la música?
En aquest article vull explorar els diferents sistemes textuals de notació musical que conec, valorar-ne els avantatges i inconvenients, també per a millorar la meva pròpia notació doremi.
Nota: Aquí considero notacions generals, capaces de representar melodies i acords sense dependre d'un tipus d'instrument concret. La tabulatura, els neumes, el jiǎnpǔ o la notació de shakuhachi, entre d'altres, no compten. Havia pensat incloure també la notació musical Braille. És un sistema molt interessant, però poc útil visualment.
Notació ABC
La notació ABC és molt estesa, amb molts programes que l'accepten com a format d'importació. També hi ha moltes eines per convertir ABC a MIDI i a notació de pentagrama. Uniformitzada per Chris Walshaw a finals dels anys 90, originalment estava dissenyada per transcriure cançons tradicionals del nord-oest europeu (Irlanda, Escòcia, Anglaterra...).
Totes les partitures ABC comencen amb una capçalera com aquesta:
X: 2
T: Nocturne, Op. 9
C: Frédéric Chopin
K: Eb
M: 12/8
L: 1/8
Q: "Andante" 1/8=132
Cada lletra indica un atribut de la partitura. Aquí només he posat els tipus d'atribut més comuns.
| lletra | exemple | atribut |
|---|---|---|
| X | 2 | número de referència |
| T | Nocturne, Op. 9 | títol |
| C | Frédéric Chopin | compositor |
| K | Eb | tonalitat |
| M | 12/8 | metre (compàs) |
| L | 1/8 | durada de nota per defecte |
| Q | "Andante" 1/8=132 | tempo |
Les notes s'indiquen amb les lletres A-G, seguint el sistema anglosaxó. El silenci s'indica amb la lletra z.
| do | re | mi | fa | sol | la | si | silenci |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| C | D | E | F | G | A | B | z |
L'octava s'indica amb majúscules i minúscules, comes i apòstrofs: la C majúscula correspon al do central, i la c minúscula a l'octava superior. Les comes indiquen una octava menys. Els apòstrofs indiquen una octava més.
C,, C, C c c' c''
Les alteracions s'escriuen abans de la nota. (ex. ^C = do♯)
| ♭ | ♮ | ♯ |
|---|---|---|
| _ | = | ^ |
Els ritmes s'indiquen amb nombres, a partir del ritme base. En la capçalera, podem indicar-lo amb l'atribut L (ex. L:1/8 és una corxera), altrament, el ritme base es calcula a partir de la fracció del metre.
- si la fracció és < 0.75, el ritme base és 1/16 (semicorxera)
- si la fracció és >= 0.75, el ritme base és 1/8 (corxera)
(ex. M:2/4 = 0.5 = L:1/16; M:4/4 = 1 = 1/8; M:6/8 = 0.75 = 1/8)
Si el ritme base és 1/8, llavors: C és una corxera, C2 una negra, C4 una blanca i C8 una rodona. Amb una barra (/) fem subdivisions: C/2 és una semicorxera, C/4 és una fusa, C/8 és una semifusa...
Podem indicar ritmes amb puntet amb < i >.
C8 | D4 D4 | E2 F>G F<E D/2E/2F/2E/2 | C8
Els tresets i altres grups irregulars s'indiquen amb un parèntesi d'obertura i un número.
(3CDE
Podem allargar una nota amb el signe -. També podem afegir una lligadura d'expressió amb (parèntesis).
(C2 D2 E F2 E-|ED C6)
Notes entre [claudàtors] formen un acord.
[CEG]
Les barres de compàs i de repetició s'indiquen així: |, |:, :|, |]. Si hi posem un número, podem indicar variacions en la repetició.
Cz G,z | Cz Cz |: CD ED |1 CD Ez :|2 Cz Cz |]
Si volem indicar diferents veus, podem usar V: seguit d'un nom.
V: melodia
cd ed | cd ez | cd ed | cz cz |]
V: baix
Cz G,z | Cz G,z | Cz G,z | Cz zz |]
LilyPond
El LilyPond és un programa de gravat musical. Això comporta que l'objectiu principal és generar partitures, no escriure-les en text. Ara bé, compleix aquesta fita amb excel·lència. Entre totes les opcions d'aquest article, la notació del LilyPond és la més capaç, però alhora, la més complexa.
Com que la notació del LilyPond és molt vasta, ens fixarem en un exemple senzill, que conté tots els elements bàsics.
\relative {
\clef "bass"
\time 3/4
\tempo "Andante" 4 = 120
c,2 e8 c'
g'2.
f4 e d
c4 c, r
}
Les notes i alteracions s'escriuen en lletres minúscules i canvien segons l'idioma. Això ho especifiquem amb: \language "...".
| \language "català" | do | re | mi | fa | sol | la | sib | si | d / s (♯) | b (♭) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| \language "français" | do | ré | mi | fa | sol | la | sib | si | d | b |
| \language "deutsch" | c | d | e | f | g | a | b | h | is | es |
| \language "english" | c | d | e | f | g | a | bf | b | s | f |
Hi ha més llengües, però no canvien gaire. LilyPond també té suport per a altres sistemes d'afinació, com els de la música àrab o turca.
Els silencis s'indiquen amb la lletra r.
Les octaves s'indiquen amb comes, (-1 octava) i apòstrofs' (+1 octava). El do central s'escriu c' o do'.
Ara bé, la manera més còmoda d'introduir notes es fa mitjançant el mode relatiu: \relative { ... }. Això fa que l'octava de cada nota canviï per apropar-se a la nota anterior. Les dues línies següents són equivalents.
{ c' d' e' f' g' a' b' c'' }
\relative { c' d e f g a b c }
Igualment, podem usar les comes i apòstrofs per canviar l'octava dins d'una seqüència en mode relatiu.
\relative c' { c c' b c c, }
La duració de les notes s'indica amb un número després de la nota.
| rodona | 1 |
|---|---|
| blanca | 2 |
| negra | 4 |
| corxera | 8 |
| semicorxera | 16 |
| fusa | 32 |
| semifusa | 64 |
Així com en ABC, una nota sense duració pren per defecte la duració de la nota anterior.
Per afegir un puntet, escrivim un punt al final. Compte que en aquest cas sempre cal especificar la duració.
\relative c' {
c1
d2 d
e4 f8. g16 f16 e8. d16 e f e
c1
}
Altres indicacions generals comencen amb una barra inversa (\) seguida d'una paraula clau i, opcionalment, d'un paràmetre. Aquest és el cas de les indicacions de compàs, tempo i clau:
\clef "bass"
\time 3/4
\tempo "Andante" 4 = 120
Els tresets i altres grups irregulars s'indiquen amb \tuplet x/x { ... }, on x/x és la fracció del grup.
\tuplet 3/2 { c d e }
Alguns signes van emparellats.
| { } | seqüència musical |
| < > | acord |
| << >> | expressions musicals simultànies |
| ( ) | lligadura d'expressió |
| [ ] | barrat de pliques manual |
Per allargar una nota, per exemple entre compassos, s'usa el signe ~.
Per exemple:
\relative {
r16[ g' \tuplet 3/2 { r16 e'8] }
g,16( a \tuplet 3/2 { b16 d) e }
g,8[( a \tuplet 3/2 { b8 d) e~] } |
\tuplet 5/4 { e32( a, b d e } a4.)
}
Notació mini (Tidal Cycles / Strudel)
La notació mini és el sistema que fa servir el Tidal Cycles i l'Strudel, dos entorns de live coding (programació en viu) musical, per a definir patrons rítmics i melodies.
Diferent de les altres notacions, aquesta no té un conjunt predeterminat de notes, sinó que depèn del set de mostres (samples) que fem servir. Per exemple, l'Strudel té per defecte un set de bateria amb alguns sons com: bd (bass drum), sd (snare drum), hh (hihat), oh (open hihat).
Els patrons es repeteixen en bucle contínuament.
bd hh sd oh
A mesura que anem afegint sons, aquests redueixen la seva duració per cabre en un sol cicle (compàs). Així doncs, 4 notes seria l'equivalent a 4 negres (en un compàs 4/4). En canvi, 8 notes serien 8 corxeres.
bd bd hh bd sd bd hh bd
Per fer que cada nota ocupi un cicle sencer, podem agrupar el patró amb < i >.
<bd hh sd oh>
Podem acurtar o allargar la duració de tot el patró amb *número i /número respectivament. Si afegim *4, el patró serà 4 vegades més ràpid (tornant a ocupar només un cicle).
<bd hh sd oh>*4
Els silencis s'indiquen amb - o ~.
Podem fer patrons interns amb [claudàtors]. Igual que amb el patró general, les notes s'acurtaran per cabre en un sol temps.
bd [hh hh] sd oh
Podem repetir una nota o un patró amb *número. Així doncs, el patró:
bd*2 [hh bd] sd [- bd]
és equivalent a:
[bd bd] [hh bd] sd [- bd]
Podem escriure diferents patrons simultanis amb una coma.
bd - sd -, hh hh hh hh
Per escriure melodies, hem d'usar un set de mostres melòdic (ex. piano). A Strudel, ho indiquem així: note("patró").sound("piano")
note("60 62 64 62").sound("piano")
Podem usar números (MIDI) o lletres segons el sistema anglosaxó. Les alteracions s'indiquen amb b i #. L'octava s'indica amb un número després de la nota (de l'1 al 8), per defecte és 3.
c d eb d c b2
Els signes < i > també serveixen per alternar. Així doncs, el patró:
c <d e f g>
és equivalent a:
c d c e c f c g
Podem allargar una nota de dues maneres: @número i _. Per exemple, aquestes dues línies són equivalents:
c@3 d e@4
c _ _ d e _ _ _
Podem usar !número per replicar una nota. Això és diferent de *número, ja que no acurta la duració. Aquestes dues línies són equivalents:
c!2 d e
c c d e
Alda
L'Alda és un llenguatge de programació per a compondre música. Influenciada pel MML (Music Macro Language), un llenguatge dissenyat per escriure música chiptune per a la NES, aquesta considero que és la notació més agradable de totes les que hem vist.
Les notes segueixen el sistema anglosaxó.
c d e f g a b
El silenci s'indica amb la lletra r.
Les octaves s'indiquen de dues maneres: o + número, on o4 és l'octava central, i els signes < i >, que abaixen i apugen una octava les notes següents.
o4 c e g > c < g > c
Les alteracions s'indiquen amb + (sostingut) i - (bemoll).
c c+ d d+ e e- d d- c
La duració s'indica amb números després de la nota. (ex. c8)
| rodona | 1 |
|---|---|
| blanca | 2 |
| negra | 4 |
| corxera | 8 |
| semicorxera | 16 |
| fusa | 32 |
| semifusa | 64 |
Igual que amb el LilyPond, si s'omet la duració d'una nota, aquesta pren la duració de la nota anterior.
Les notes amb puntet s'indiquen amb un punt. Les barres verticals (|) s'ignoren.
c8. d16 e8. d16 f8. e16 d8. e16 | c1
Alternativament, podem usar les expressions cram. Aquestes agrupen les notes i en redueixen la duració de manera que càpiga en un sol temps. Així podem escriure tresets fàcilment.
c {d e} {f e d} c
El símbol ~ serveix tant per a allargar una nota com per a les lligadures d'expressió.
c1~1 | d2~ e~ f~ e~ | c1
La barra (/) separa les notes d'un acord.
c/e/g
Podem indicar diferents veus amb V + número + :.
V1: e f g
V2: c d e
Així com les veus, podem definir diferents parts amb el nom de l'instrument + :. (ex. piano:)
Podem usar parèntesis per canviar alguns paràmetres com el tempo o la dinàmica. (ex. (tempo 120), (pp), (mf), (ff), etc.)
El signe = s'usa per definir una variable. Això és útil per a repetir una secció sense haver d'escriure-la de nou.
x = c d e d
x x x c2
Podem usar [claudàtors] per agrupar les notes en seqüència. Podem usar *número per repetir una nota o seqüència.
c*4 [c d e d]*2 c